Labcoop i les Dones de Montornès «Dones amb talent».

Un projecte realitzat per Calidoscoop, Apòstrof i Etcèteres d’economia social i solidària

Avui entrevistem a Lola Castilleja, qui va acompanyar el projecte de Dones amb Talent.

En què va consistir el projecte?

«Dones amb talent», va ser un projecte de dones i emprenedoria, un programa. Es va desenvolupar a Montornès del Vallès per encàrrec del mateix Ajuntament, qui truca a Labcoop per fer l’encàrrec. Està inspirat en «Juntes emprenem» on metodològicament es treballa molt la tasca en grup, la dimensió individual, les competències, fer valdre… Les sessions són molt dinàmiques i vivencials. Elles van construint la seva idea i nosaltres les anem acompanyant.

Està dirigit a dones que volen saber què vol dir emprendre, algunes tenen alguna idea, però d’altres no. És un programa de formació i tutories. L’objectiu principal és que elles sàpiguen quins passos han de donar per aterrar la idea de negoci. No s’endinsen en el que seria un pla d’empresa sinó que ens centrem en una fase de preemprenedoria.

Un aspecte a destacar és el treball del qual anomenem: l’anticurrículum. Aquells aspectes que no se desenvolupar i que necessito de la resta. Algunes vegades resulta essencial. També treballem l’emprenedoria col·lectiva, tot i trobar-nos amb projectes individuals.

Les temàtiques que es van perfilant, són: l’espera personal, el nivell col·lectiu (emprendre conjuntament), la sostenibilitat tècnica i econòmica del projecte.

La part més realista va ser amb l’aterratge del preu del producte, què implicaria posar en marxa la idea. Es pensa en una fórmula jurídica més idònia, capaç de ser el marc legislatiu ideal. Però tot això no seria possible sense fer una estratègia comunicativa, pensar en les xarxes socials i tota la dimensió més reproductiva del projecte.

Sempre comencen amb una introducció al món de l’economia social i solidària. Però es va entrar en debats més profunds dintre del marc dels feminismes, etc. El cert és que l’ESS té uns valors que han d’anar calant si no estàs a priori familiaritzada.

Quina aportació van fer les Etcèteres al projecte?

Tenir cura i esculpir la dimensió individual i col·lectiva.

Sempre en qualsevol projecte, s’ha de tenir present el territori on tot es desenvolupa. Per generar sinergies, per no encavalcar ni contraprogramar, per tenir un estudi de mercat més acurat, per poder fer un sociograma de possibles actius i oportunitats, etc.

Som expertes en el mapatge i en establir vincles amb la comunitat. A més, divuit anys de Cooperativa Etcèteres donen per a molt i el coneixement i pont que tenim a altres projectes és immens. Vàrem aportar experiències i visites programades a entitats de dones com La Raposa, CreaDoness, etc. La metodologia consisteix a convidar a persones referents que tinguin un projecte propi perquè expliquin el seu camí i procés, i així poder aprendre de l’experiència i emmirallar-se. Ajuda a crear-se una imatge de futur i creure en la possibilitat real d’allò que anhelen.

Creus que hi ha dificultats que es van repetint en tots els equips?

Per desgràcia, la mancança de digitalització i la baixa autoestima… Però es va acompanyant durant tot el camí.

Altre aspecte és que costa sortir de la rutina, i enfocar-se en el canvi. Dones que han treballat sempre al món capitalista, poden posar resistències: es qüestionen a elles mateixes.

Quin és el còctel per acompanyar un projecte així?

La majoria de dones arriben perquè estan en un moment vital de transició. Incorporem les tutories des del principi, per conèixer-les, veure les expectatives i per mirar com es poden sentir en un grup amb més dones.

Que els grups siguin heterogenis és clau. Des de les cures i amb dinàmiques grupals, fem crida a la idea que totes poden aportar quelcom. Inicialment, fem exercicis personalitzats en aquesta línia. Penseu que els sentiments estan a flor de pell.

S’ha de posar atenció a la dimensió emocional, al que es mou íntimament, s’ha d’atendre i intervenir en el grup. De vegades, tens pensat fer una dinàmica, però sorgeix un conflicte que s’ha de treballar.

La riquesa de les persones que venen, és que tenen molta resiliència, en compartir situacions adverses ajuda a la cohesió.

És molt important tenir present la conciliació. Penseu que després d’unes quantes edicions, amb classes de tres hores, durant quatre dies a la setmana i al llarg dels cinc mesos als matins, és moltíssim.

Existeix la modalitat presencial i en línia, però funciona millor en viu i no per internet.

Finalment, fem que escriguin la seva idea, en fer-ho, van reflexionant i creixent i al final fan la presentació pública oberta. És un moment de fer un relat, d’empoderar-se… Es viu molta tensió, però és al mateix temps, molt emocionant.

Continuarem acompanyant projectes així, perquè ens mouen i són rellevants ja no només en l’àmbit econòmic, facilitant aprenentatges, sinó a escala humana.

En vull veure més+