La salut mental comunitària per a les Etcèteres…

¿Què és?

La salut mental comunitària és un enfocament transformador en el camp de la salut mental que busca crear entorns de suport i cura en l’àmbit local, promovent el benestar emocional i psicològic de les persones dins dels seus contextos socials i culturals. Aquest enfocament reconeix que la salut mental no és únicament un assumpte individual, sinó que està intrínsecament lligat a la dinàmica de les comunitats en les quals vivim. Per tant, col·lectivitzar els malestars resulta imprescindible per a la no estigmatització.

Maritza Montero, psicòloga social, ens parla de problematitzar aquells aspectes de la societat que representen elements de violència estructural i que hem naturalitzat en les nostres quotidianitats. Això és: revisar-se en els privilegis i fer una lectura multifactorial i interseccional del món per entendre que hi ha persones que pateixen més perquè viuen amb menys drets i oportunitats que altres.

Els seus orígens

L’enfocament de la salut mental comunitària té les seves arrels en les dècades de 1960 i 1970, com una resposta a les limitacions dels enfocaments tradicionals que se centra principalment en l’atenció mèdica individualitzada. Es va originar com un moviment que advocava per la desinstitucionalització dels pacients psiquiàtrics i la integració de la salut mental en l’atenció primària. Es buscava empoderar a les comunitats per fora, com a els agents actius en la promoció i la prevenció de la salut mental.

Aspectes a tenir presents

Alguns dels elements que s’han de tenir present sota el paradigma de la salut mental comunitària són:

– Determinants de la salut. Tots aquells elements incloent el món social que afecten directament les nostres psiques//el nostre benestar emocional i general. La qualitat de la feina, la cohesió social del meu barri, si tinc accés a l’habitatge, etc.

– La interseccionalitat. Veure com els diversos eixos de desigualtat interactuen en els nostres espais de manera concreta per mirar d’apaivagar-los. Les opressions poden ser fonts de malestar.

– Paradigma de la recuperació: “La recuperació és un procés únic i profundament personal, de canvi d’actituds, valors, sentiments, objectius, habilitats o rols d’una persona. És una manera de viure una vida satisfactòria, amb esperança i aportacions a la societat, fins i tot amb les limitacions causades per la malaltia. La recuperació implica desenvolupar un nou sentit i propòsit vitals per créixer més enllà dels efectes catastròfics de la malaltia mental.” (Anthony, 1993).

– Les cures i la interdependència. Atendre que som éssers socials, i que s’ha de posar la vida al centre, implica també entendre que la salut mental és una qüestió col·lectiva.

– La participació. Cal escoltar a totes les persones implicades en l’atenció a la salut mental però atenent a que qui més tenen a dir, són aquelles persones que han patit o pateixen patiment psicològic. És molt rellevant l’escolta de la lluita en primera persona en tots els espais de decisió i avaluació.

– Entendre que no hi ha grups vulnerables, sinó factors externs de violència estructural que els vulneren. Per tant, com proposa Asun Pié i Jordi Solé parlarem de: grups vulnerabilitzats.

¿Per què des de Etcèteres apostem per la salut mental comunitària i quina és la nostra tasca?

Algunes de les nostres experiències en salut mental comunitària han estat en 2016 la dinamització del comitè d’experts de salut mental del projecte Activa’t per la Salut Mental, per crear els continguts del web, materials impresos i els guions dels vídeos “Veus com la teva”. En tots els Plans Locals de Salut, incloem la veu de les persones amb experiència pròpia de patiment psíquic, en 2022 la Diagnosi de Salut Mental de Sabadell, i actualment, la Diagnosi de Badia del Vallès i el Pla Local de Sant Boi de Llobregat.

Sempre ens hem dedicat a projectes que directa, o indirectament contribueixen a una millora de la qualitat de vida de les persones, atenent els factors socioeconòmics que les envolten.

El més recent ha estat el diagnòstic de salut que hem fet pel municipi de Badia del Vallès de forma participada. Ho fem així, per fer valdre les experteses del mateix territori, per veure quines aliances es poden anar generant i les necessitats que segons els col·lectius se’n deriven. No existeix manera més eficaç que la mateixa persona t’orienti en el que li falta.

Així, des del grup motor de salut mental comunitària de Badia, es van pactar un seguit d’entrevistes i grups focals per ciutadania i figures expertes. D’aquí, juntament amb una anàlisi més quantitativa, va sorgir el document que d’aquí poc es presentarà.

Els propers passos seran fer unes línies d’acció conjuntes, per implicar el major agents de canvi possibles i fer que la comunitat, s’empoderi de la seva salut.

Reptes de futur

En l’actualitat, el món enfronta desafiaments complexos en termes de salut mental. La pandèmia de COVID-19 i el col·lapse de la sostenibilitat climàtica han ressaltat la importància dels enfocaments comunitaris, ja que les restriccions i el distanciament social han agreujat la soledat i l’aïllament, així com la pobresa econòmica mundial. A més, les desigualtats socioeconòmiques i d’accés als serveis de salut mental han ampliat les escletxes en el benestar emocional. La salut mental comunitària emergeix com a únic camí per abordar aquests problemes de forma integral i holística.

En vull veure més+