L’espai públic inclusiu, un objectiu comunitari

El passat 7 de juliol va tenir lloc la trobada presencial oberta a la ciutadania Repensem l’espai públic. La jornada ens va permetre reflexionar sobre l’oportunitat actual de repensar l’espai públic del futur. Durant l’any d’allunyament i limitacions d’usos de l’espai públic, provocat per la pandèmia Covid, els veïns i les veïnes retornem a omplir de vida els carrers i places de la ciutat. L’oportunitat actual, entre d’altres, és repensar un espai públic inclusiu. Un objectiu comunitari per a assolir llocs de retrobament i de cohesió social des d’una mirada inclusiva per a tots els col·lectius de la ciutat.

La trobada presencial, iniciativa del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona i coorganitzada per la Cooperativa Etcèteres, va tenir lloc al Canòdrom, Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica. Va ser  una de les primeres ocasions de retrobament físic de molts dels assistents. Després de més d’un any de pandèmia, la presencialitat va ser molt celebrada. La jornada Repensem l’espai públic també es va emetre en línia i aquí la podeu recuperar:

 

 

Es varen compartir les moltes reflexions que suscita el futur de l’espai públic. Sobretot després d’haver viscut, durant un any de pandèmia, les seves potencialitats i també mancances. Els ponents de la taula rodona -moderada per Roger Palà, periodista de Crític- eren representants de tres entitats amb implicació en l’espai públic (Camí Amic,  Xamfrà i #Baixa a la plaça). Juntament amb l’urbanista Francesc Muñoz, van exposar diferents temàtiques.

El centre social Xamfrà, al barri del Raval, reivindicà la necessitat d’omplir d’activitats els carrers. És a dir, una contra-mesura a omplir-los de controls policials. Muñoz exposà la necessitat d’observar i viure la ciutat des de diferents alçades,  la dels adults i la dels infants. Xavier Rius, de Camí Amic, assegurà que “Si tu guanyes l’espai, la gent se’l fa seu”. A més, va celebrar les actuals intervencions d’urbanisme tàctic per treure espai als cotxes i guanyar-lo per a la gent. Així mateix si va sumar Muñoz: “Com proposem un discurs sexi de la ciutat sense cotxes? Un primer pas són les superilles”.

La representant del grup de veïnes del Gòtic #Baixa a la plaça, va recalcar la rellevància comunitària de les places: “Just després del confinament podíem viure el carrer”. El col·lectiu de veïnes  organitzaven berenars una tarda a la setmana a la Plaça Reial. A la iniciativa s’hi van sumar altres i van omplir la plaça de vida social i comunitària.

 

A l’espai públic, la ciutadania actua

Són exemples de com la ciutadania s’organitza i actua. Són exemples dels anomenats processos bottom up, processos impulsats per la mateixa ciutadania coneixedora a cada barri o districte de les seves necessitats concretes. De manera horitzontal i participativa, escolten les diferents veus de la comunitat i dinamitzen accions. És l’apropiació de l’espai públic des de l’autonomia ciutadana.

Aquests processos fan front a la intervenció  top-down de l’administració que, encara que tingui bona voluntat, no pot evitar l’estructura jerarquitzada i, de vegades, poc realista. Precisament, l’urbanista i doctor en Geografia, Francesc Muñoz, defensava a la trobada la necessitat de “l’autogestió compartida amb el poder”. És la defensa d’un model de cogestió on la participació no es limiti a demanar l’opinió a la ciutadania sobre la base d’una proposta ja decidida per les administracions.

 

 

“Jo puc tenir una veritat i l’espai públic sempre em dona l’oportunitat de canviar-la”, Francesc Muñoz.

És a dir, podem tenir un plantejament beta permanent de l’espai públic. És un concepte que reivindica el pensament en xarxa  i l’apropiació comunitària dels projectes urbans, entesos com a processos oberts, dinàmics i en evolució per a construir ciutats i espais públics inclusius i sostenibles.

No només els ponents van exposar problemàtiques i visions de futur. Així mateix, el públic assistent -el qual representava bona part dels diferents districtes, amb les seves diferents dinàmiques i problemàtiques, de la ciutat de Barcelona- va compartir inquietuds, transversals i diverses: des de la lluita contra la contaminació acústica fins a la no privatització d’usos de l’espai públic o més pressió ciutadana contra els lobbies.

 

L’espai públic inclusiu, també pels infants

Una de les reflexions compartides de la jornada va estar la necessitat immediata de repensar un espai públic inclusiu. Perquè encara avui hi ha col·lectius a la ciutat oblidats o menyspreats a l’hora de la presa de decisions en espais de participació, com ara els infants.

Des de la Cooperativa Etcèteres –que comparteix i defensa des dels seus inicis la idea d’un espai públic inclusiu, participatiu i sostenible– estem desenvolupant des de 2012 una línia de treball per incloure la veu dels infants anomenada Territoris Educatius.  Treballem per escoltar la veu d’infants i adolescents en els processos col·lectius de participació i apoderament.  Alguns dels projectes destacats són la Superilla canalla del Poblenou, on els infants són també protagonistes actius de la transformació urbana i de l’ús comunitari de l’espai públic. També treballem els camins escolars transformadors, una eina per promoure el paper dels infants en la definició del seu paisatge més quotidià, segons les seves necessitats, i per treballar també l’augment del seu grau d’autonomia.

En definitiva, la cooperativa Etcèteres segueix apostant per aquest model de futur col·laboratiu, horitzontal, participatiu, solidari i sostenible. On totes les accions sumen. Les de l’individu i les de la comunitat. En aquesta línia de treball, al setembre, en el marc d’Ecos, grup cooperatiu tornarem a sumar-nos a la celebració del Park(ing) Day, l’esdeveniment anual on col·lectius i ciutadania en general reivindiquem un model de ciutat centrat en les persones i el medi ambient.

I una reflexió final del pensador i psicopedagog italià, Francesco Tonucci, impulsor de La Ciudad de los Niños, projecte sociopolític de participació infantil en la gestió i desenvolupament de la ciutat.

“Tots els aprenentatges més importants de la vida, es fan jugant”, Francesco Tonucci

 

 

En vull veure més+