Nou catàleg de formacions

Les etcèteres portem un temps treballant en l’actualització del nostre catàleg de formacions. Des de que varem començar la nostra activitat professional hem incorporat la formació en els serveis que oferim, adaptant els continguts en funció de l’objectiu de la formació i del perfil i expectatives del participants.

Les formacions que oferim van adreçades a diferents col·lectius: professionals, càrrecs polítics, ciutadans organitzats, organitzacions socials i/o persones interessades en aprofundir i treballar sobre diferents aspectes que contribueixen a millorar: la participació i l’empoderament de persones, equips, organitzacions, comunitats. Us animem a descarregar el nou catàleg aquí.

Share Button

Portes obertes de l’escoleta de les nòmades

El passat 29 de març vam inaugurar les nòmades un nou espai al barri de Sant Andreu de Barcelona, que acull l’Escoleta i per la tarda activitats diverses dirigides a diferents col·lectius. Si voleu saber més sobre el projecte podeu visitar el nostre blog aquí. També us convidem a venir a les Portes Obertes  el proper 26 d’abril a les 11.30.

Us hi esperem!!

Share Button

Una proposta d’Hamor. A vueltas con el Copylove.

Queden 6 dies per donar suport a copylove!! En vespra de cap d’any des de la cooperativa Etcèteres us fem una proposta (d’Hamor): Recaptar 750 euros d’aquí al 3 de gener pel projecte Copylove!!

Commmm??

En primer lloc, volem compartir amb vosaltres, si encara no ho heu fet, el projecte Copylove una investigació en primera persona,una pràctica, una comunitat d’aprenentatge en el que hem participat i que és promogut per Txelu, Sofia i Rubén (de Colaborabora, Zemos 98 i zzcinc respectivament).

Per nosaltres és una experiència molt potent! Us proposem que coneixeu i aprofundiu en el projecte sobre els procomuns invisibles: aquí us deixem alguns vídeos residència copylove febrer o aquest altre:

En segon lloc, volem donar suport al finançament del projecte i demanar el vostre suport. Ara estan en plena campanya de recaptació de fons com podreu veure aquí. Però us fem una proposta: fer aquesta col·laboració de manera col·lectiva.

Volem recaptar entre 750 i 3000 euros fins el 3 de gener per accedir a la recompensa col·lectiva, la possibilitat d’un taller i/o residencia. Volem no només col·laborar amb el projecte sinó també participar i dialogar amb ell, possibilitar espais d’intercanvi i devolució.

Sinó us sedueix prou la nostra proposta d’Hamor que us hem fet no passa res!!! Us animem a que almenys doneu suport de manera individual al projecte!!

Commm participar en la proposta que us fem?

Dona resposta via email al grojo@etcs.coop i digue’ns amb quina quantitat participeu, i si en el cas que no arribem a la aportació òptima (750 euros) si continueu amb la col·laboració econòmica. La cooperativa Etcèteres avançaria l’ingrés el 3 de gener.

Us deixem amb els polvorons, el raïm i el cava,
Molt d’hamor i Bon Any!!!
Equip etcèteres

Share Button

En transició….

Com ja sabeu, estarem a la II Fira d’Economia Social i Solidària (FESC), a la Fabra i Coats, Barcelona, els propers dies 26 i 27 d’octubre.

El dissabte 26, a les 16h compartirem amb totes les que hi estigueu interessades, un diàleg amb el títol “hi ha una gestió pròpia de l’economia social i solidària?”

Per tal de situar el debat que us proposem, volem compartir alguns elements i intuïcions que ens mouen, ens ocupen i preocupen.

Estem en un context emergent, de transició i transformació, d’incertesa i de temps vertiginós que ens interpel·la constantment i ens col·loca davant de no pocs reptes i oportunitats.

Primer moviment

Nosaltres ens posicionem en el marc de l’Economia social i solidaria. És a dir, som, fem i promovem economia social i solidària.

De què parlem quan diem Economia social i solidària? Doncs sintèticament, farem servir la definició que apareix a Economia solidària per a una Catalunya lliure (2013. Pg 13) que ens servirà per compartir una definició comuna:

‘Resumint, podem definir l’economia solidaria com aquell conjunt de pràctiques econòmiques – de producció, consum, crèdit, moneda, gestió de recursos i distribució dels excedent- que persegueixen satisfer necessitats de les persones en comptes de maximitzar el benefici econòmic, s’organitzen de manera democràtica i actuen amb responsabilitat social.

D’alguna manera, l’economia solidària ve a ser la dimensió econòmica del que podríem anomenar com l’esfera pública no estatal o institucional formada per una plèiade d‘iniciatives de tipus social, polític, cultural i econòmic impulsades autònomament per les classes populars a fi de resoldre les seves necessitats.

Les fronteres d’aquesta realitat emergent, que actua com a sector socioeconòmic i com a moviment social alhora, són difuses ..[…]’

Segon moviment

En aquest context i des d’aquest posicionament pensem que se’ns interpel·la i ens mou a concebre, pensar i fer una altra empresa diferent, concebre i practicar l’organització d’un altre manera.

Un exercici constituent que no comença avui, que no parteix de cero (partim d’una llarga trajectòria, pràctiques i experiències, la historia del cooperativisme n’és una mostra), i que és dinàmic i es nodreix de forma contínua, però que pensem ens ajuda a fer-nos una pregunta fundacional:

Quin tipus de monstre volem ser?

‘Reglas… Algunas puedes saltártelas, otras pueden romperse, unas te pueden matar, otras defenderte. Están por todas las partes. Te dan poder, seguridad, libertad, bueno, algunas no. No son solo herramientas, son armas. Recurres a ellas cuando te despiertas y está oscuro y peligroso. Te hacen daño. La mayoría están en tu contra. Llevan aquí más tiempo que tú. Tú no las has creado. Te dicen que son neutras, o racionales. Es mentira. Todas son una locura. Las examinas como un monstruo. Entras en el juego y ya estas muerto’.

Así comienza ‘On rules and monsters – An introduction to free cooperation’, de Christoph Spehr y Jörg Windszus, un ensayo audiovisual sobre los monstruos que habitan el camino de ida y vuelta entre la cooperación forzosa y la cooperación libre. Un transito por el mundo de las reglas, sin atajos simplistas, sino afrontando la complejidad de actuar libremente, desde estructuras de relación y toma de decisiones más igualitarias y co-responsables. Porque quizá el problema no sean las reglas, sino cuales son estas y sobre todo, como llegamos a decidirlas colectivamente en comunidades abiertas.

Y es que, queramos o no, los individuos en sociedad debemos colaborar para hacer sostenible la vida. Nada funciona sin cooperación, sin interdependencias. Ni siquiera hay diversión sin cooperación, pero la vida con cooperación no es necesariamente divertida.

¿Qué Monstruo Quieres Ser?

[…] Y es que, debemos pensar sobre qué monstruo queremos ser y con quién y para qué combinar nuestras fuerzas monstruosas. Un deseo complejo y a veces peligroso, un deseo no solo de trabajar junt*s sino de transgredir barreras, de mezclar identidades de mirar el mundo con distintos ojos, de convertirte en algo diferente de lo que eras.’

Reglas, monstruos y libre cooperación

Tercer moviment

D’acord amb l’Alfonso Vazquez:

‘Cualquier organización es un sistema vivo, formado por elementos vivos y conectado con un entorno de entidades vivas. […] humanos tienen la esencia de la inteligencia, la voluntad y la acción y esta combinació la ejercen a cada instante de forma continua’.

La imaginación estratégica. El caos como liberación

Una empresa, un projecte socioempresarial centrat en la vida i les persones, ens conforma un escenari al que no pot donar resposta l’empresa convencional i ens confronta a la necessitat de tractar i atendre camins diferents d’experimentació, innovació i d’inventar per tal de poder fer front a la complexitat, a la vegada de fer pràctics els valors que promulguem.

i es aquí, a on trobem, al nostre modest entendre una qüestió fonamental que escatimem massa vegades:

‘No basta con saber lo que hacen las personas; es necesario también conocer cómo y con qué lo hacen: cómo circulan los papeles, dónde se guardan los archivos, qué formatos se usan para registrar las comunicaciones. Las cosas y las personas se formatean mutuamente.

La economía, por ejemplo, es un formato: un ensamblaje de mesas, computadoras, números, archivos, señores con traje y corbata. Qué objetos y qué personas participan de este ‘formateo’ define, en buena medida, quiénes y qué queda dentro de la economía y quiénes y qué quedamos fuera.’

Alberto Corsin Política: Modelos Y Prototipos

Tal com s’apunta a la dimensió cooperativa, quan es parla des de la perspectiva de l’empresa holística, una de les principals mancances que hi ha és la inexistència d’un model de gestió propi de les cooperatives.

Pensem que en el context actual cal pensar en una mena procés de transició pels projectes socio-empresarials, per les empreses…que incorpori formes organitzatives d’acord els principis de l’economia solidaria i que les afavoreixin.

Davant la complexitat a la que ens confrontem s’han de promoure contextos i fluxos de comunicació (persones, sabers i coneixement) que incideixen en altres formats i formes d’organització on és important el què es fa però igual d’important el com es fa.

Poder atendre com es fan organitzacions obertes, a on aflori allò col·lectiu, atendre la tensió entre el projecte personal i el col·lectiu, la dimensió relacional i emocional, els lideratges, quins contextos fan possible el treball col·laboratiu, atendre les diferents dimensions de la participació i la democràcia a l’empresa, el sentit del treball, etc.

Des de l’economia social i solidaria quotidianament s’està atenent d’una forma o altra aquestes qüestions. Comptem amb experiències i pràctiques però pensem que la Fira potser un bon espai per aprofundir en aquestes qüestions i en aquest reguitzell segurament incomplert que us hem llistat. Com les atenem?

Com podem promoure un ecosistema que faciliti l’autonomia i autoorganització, una organització emergent? Es possible pensar en un model de gestió propi? Què ha de contenir? Com es promou? Quins han de ser aquest elements que la configuren?

En definitiva, quin monstre volem ser? Què la caracteritza? I com es promou?

Share Button