Projectes cooperatius d’inclusió sociolaboral: com expliquem els models d’èxit?

El Treball final de Postgrau Projectes cooperatius d’inclusió sociolaboral: com expliquem els models d’èxit?, de Jesús García Acosta (@jesusgacosta) vol aprofundir a les “diferents experiències de creació i posada en marxa de cooperatives d’inserció social que a la ciutat de Barcelona s’han portat a terme en els últims anys i que tenen tot un seguit de característiques que les fan dignes d’estudi”.

En Jesús té una àmplia experiència vinculada al món sindical i a diferents moviments socials. A la cooperativa Etcèteres, els darrers anys, hem pogut gaudir de la seva expertesa i  coneixements com a membre de l’equip.

M’embolico als reptes més atrevits, acompanyant persones amb dificultats d’inserció en experiències de transformació social i econòmica a dins de l’univers del cooperativisme (García, J.)

 

A aquesta pàgina us avancem el resum executiu del seu Treball Final del Postgrau en Economia Social i Solidària: Desenvolupament Local, Cooperativisme i Transformació Social de la Universitat Autònoma de Barcelona i us animem a llegir el treball complet Projectes cooperatius d’inclusió sociolaboral: com expliquem els models d’èxit?

Resum executiu del TFP Projectes cooperatius d’inclusió sociolaboral: com expliquem els models d’èxit?

Durant els últims anys l’Ajuntament de Barcelona està portant a terme diferents experiències laboratori que desenvolupen determinades polítiques públiques que són innovadores en els seus objectius i plantejaments.

1. El model Sistema d’Intervenció Cooperatiu d’Inserció Sociolaboral (SICISE) per a la promoció econòmica amb col·lectius vulnerables, que es va aplicar a les experiències de les cooperatives Alencop i Diomcoop.
2. El model emmarcat a la línia de Formació i acompanyament per a la constitució i/o en la posada en marxa de la cooperativa, que es va aplicar a les experiències de les cooperatives Ca l’Abril i Diverscoop.

Aquestes experiències pràctiques s’han materialitzat en projectes cooperatius que s’han portat a terme amb l’objectiu de la inclusió sociolaboral de diferents col·lectius que no poden o tenen especials dificultats per inserir-se en el mercat laboral i/o que estan en situació d’exclusió o de risc d’exclusió social, com són col·lectius d’immigrats subsaharians molt vulnerables que estaven sense regularitzar, com són les dones, moltes immigrants, dedicades a realitzar serveis de cures, i les persones amb discapacitat i majors de 45 anys.
Hem reflectit des d’on es nodreixen aquests models des d’un punt de vista teòric. Després hem enumerat quines són les característiques principals d’aquests tipus de projectes cooperatius:

– Condicions de partida que es donaven en cada cas en particular.
– Factors de sostenibilitat que es van treballar als diferents projectes.
– El relat de les protagonistes envers l’experiència portada a terme, vinculades als factors d’èxit del model.
– Les actuacions de política pública que s’estan aplicant als projectes.

S’han extret elements dels dos models perquè puguin ser replicats. Destaquem:

● Reforçar el model de negoci i el pla de viabilitat dels projectes cooperatius.
● Criteris de selecció dels participants a través d’entrevistes i perfils emprenedors.
● Equip tècnic extern, reforçant la part econòmica i dedicant recursos exclusius al procés d’empoderament.
● Recerca d’aliats i partners públics i privats. Diversificar les fonts de finançament.
● Redimensionar projectes SICISE en volum de socis i necessitats a cobrir per la seva sostenibilitat.
● Preveure ajuda econòmica per cobrir els salaris del primer any dels projectes que treballen amb aquests
col·lectius.
● Enxarxament amb la comunitat del territori i del sector. Aposta per la intercooperació.
● Preveure oportunitats de mercat captiu de prestació de serveis considerats públics per part d’aquests
projectes.
● Apostar per constituir-se o transformar-se en cooperativa d’inserció.

 

 

 

En vull veure més+