Llums i ombres de la mirada comunitària a l’ESS

Donar veu a les persones implicades als projectes que acompanyem, així com tenir en compte la mirada antirracista i el treball relacional que incorporem amb la mirada comunitària a l’Economia Social i Solidària són algunes de les principals propostes que hem fet a l’edició de la FESC d’enguany.

Estic satisfeta per donar la meva visió de ‘veïna motivada’, amb coneixement a peu de carrer

L’activitat “Llums i ombres de la mirada comunitària en l’Economia Social i Solidària” va ser l’aposta central de la nostra participació a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya. Tant el procés de preparació com la pròpia acció plantejava reptes i tensions amb activistes, professionals i veïnes vinculades a projectes o iniciatives que acompanyem. L’activitat va ser possible gràcies a la implicació de la Mercè Serramià i la Núria Salas, companyes de la formació d’emprenedoria col·lectiva i feminista de Barberà del Vallès, la Merche Lasheras, de la Biblioteca de les coses a La Verneda i la Pau -un projecte engegat per les companyes de Nusos Cooperativa on ens hem afegit- i en Carles Crespo, de Nusos. Vam trobar a faltar la Fatima Hassoun, d’Energies Comunitàries. La cirereta del pastís va ser poder comptar amb el periodista i company d’aventures, João França, que va moderar la sessió.

Mirada comunitària, sostenibilitat i falta d’inclusió

La xerrada va arrencar amb les reflexions al voltant del que aporta la mirada comunitària als projectes i a les persones que hi participen. Es van destacar les eines per fer xarxa i per generar relacions de cooperació (tant en l’àmbit intern dels propis grups i projectes com amb altres agents del territori), així com la mirada més sistèmica als processos que cal crear, gestionar i cuidar col·lectivament, perquè el treball comunitari va d’això, d’escoltar-se i de cuidar-se.

En la segona pregunta, sobre l’abordatge de les tensions i del pes en la sostenibilitat dels projectes, es va posar el focus en el risc que existeix per part de professionals o tècniques de cremar a les persones que informalment sempre estan “tirant del carro” als barris i infligir-los una pressió de participació en els projectes. Una d’elles va parafrasejar l’Amparo de Roquetes per parlar de les veïnes: “no sóc voluntària, sóc activista”.

Les companyes de Nusos van compartir la visió que cal tenir en acompanyar els processos als territoris i amb els grups: “Les tècniques hem de tenir molt clar que arribem i marxem però que pel camí hem d’ajudar a crear uns altres lideratges, i acompanyar-los d’una governança que faci més democràtic i autosuficient al grup de veïnes per no fer recaure tot el pes en la ‘veïna motivada-miracle’”.

Del rol de tècniques també se subratllava que “hem de vigilar les expectatives que generem perquè interpel·la directament al seu futur”, tot i que des de la mirada de les participants aquesta expectativa és bona perquè de vegades “tot i no aconseguir tots els objectius, el procés ha servit a les persones per sortir d’una situació de vulnerabilitat”. També es va posar a sobre la taula els privilegis que tenim les treballadores, com ara el fet de cobrar, i que generen contradiccions a l’hora de gestionar el lideratge o el mateix rol al projecte però, sobretot, que cal no colonitzar amb les idees i ser curoses amb el vocabulari tècnic per no excloure.

La sessió va concloure amb la inclusivitat en l’ESS, on es va fer palès el poc accés que tenen diversos col·lectius, com ara les persones migrades o que viuen situacions de vulnerabilitat. Des del públic es va denunciar aquesta situació: “Si tiene que ser una economía transformadora, tienes que estar vinculada con quien tienes al lado, la ESS sigue siendo formada por gente con privilegios”. També es va exposar que s’ha de vetllar per tenir una mirada antirracista, que s’ha de trencar la barrera idiomàtica i que hem de començar a incloure, més que a integrar: “cambiaría la perspectiva, para tenernos en cuenta de manera más comunitaria”.

Visibilitzar-nos i aprendre

Llums i ombres de la mirada comunitària en l’Economia Social i Solidària tenia diversos objectius: per una banda, mostrar diversos projectes on hem treballat per visibilitzar la nostra tasca; d’una altra, la principal, crear un espai de reflexió i de debat al voltant de diversos temes de l’àmbit comunitari en l’ESS però no només tenint en compte la nostra veu com a tècniques si no, sobretot, comptant amb la perspectiva de les veïnes, de les participants, de les activistes i de les altres tècniques que han format part del procés. Si parlàvem sobre la mirada comunitària aquesta havia d’estar passant en el moment, també a l’hora de triar les veus que hi tenien espai.

En tercer lloc, volíem abordar qüestions com la inclusivitat i l’accés real existents a l’ESS, temes que malauradament no ocupen gaire espai als debats del sector. El valor més preuat han estat els aprenentatges que hem obtingut en tot el procés, des de la preparació fins les reflexions mateixes que van aparèixer a la xerrada i que ha generat coneixement intra i extramurs en l’activitat.

Elles enlluernen

De les hipòtesis que teníem preparant aquest sarau, volem ressaltar que donar veu a persones que tenen menys accés a la FESC i a l’Economia Social i Solidaria, a les veïnes i les activistes implicades als projectes que acompanyem, té una multidimensionalitat d’oportunitats que ens enriqueix a totes: per una banda ens obrim, com a sector, a altres realitats i facilitem que aquestes s’apropiïn de l’ESS; i per altra, a la vegada que la transformen i se la fan seva, ens aporten altres mirades, matisos i aprenentatges a les que ja hi som.

La Mercè Serramià (Formació d’emprenedoria col·lectiva i feminista B. Vallès), abans de convidar-la a l’activitat no coneixia la FESC. Sent que l’ha ajudat a veure perspectives diferents i que cada nova edició en la que pugui participar serà un bon motiu per temptejar i per compartir opinions diverses, plantejaments, dubtes i debats. Per a ella, “participar-hi va significar obrir els ulls en molts sentits, veure molta gent implicada i conèixer alternatives al model capitalista” i està entusiasmada en seguir-hi participant.

La Núria Salas, companya de formació de la Mercè, també va compartir que tenen ganes de seguir participant a la fira i que la seva associació, Dones de la terra, tiri endavant perquè hi hagi més contacte humà entre dones, ja que veu que a la seva localitat cal més unió entre aquest col·lectiu. Tot i que li va semblar important que la fira reuneixi diferents iniciatives, va fer una crítica directa: “La gent amb necessitats no hi és, sempre veig a entitats, cal que col·laborin les entitats i les mateixes persones i que hi hagi una implicació més activa per part de la gent”. També va interpel·lar a l’administració perquè s’involucri més al sector.

La Merche Lasheras (Biblioteca de les coses) va confessar que tenia molts dubtes per participar però que venir li va permetre conèixer altres projectes. “Al final vaig dir que anava de públic i finalment em vaig sentir satisfeta per donar la meva visió de ‘veïna motivada’, des del meu desconeixement teòric de l’àmbit comunitari però amb coneixement a peu de carrer”.

Les llums i les ombres

Intramurs, la realització de l’activitat ens ha fet refermar-nos en el treball comunitari que fem: allunyar-nos de l’individualisme per acceptar-nos des de la vulnerabilitat, teixint vincles relacionals de resistència i posant i problematitzant malestars que no són individuals, si no del sistema.

Si us heu quedat amb el cuquet, podeu veure la xerrada al nostre compte de Facebook. Ens comprometem a investigar altres maneres més coherents de fer streamings a través de programari lliure!

En vull veure més+