L'equip

M’agrada escoltar perquè aprenc, m’interessa el treball comunitari perquè em permet conèixer persones i projectes que volen provocar canvis per viure millor en els barris de les nostres ciutats, on tothom aporta des d’allà on és. També m’agrada mirar els projectes que em permeten conèixer la feina que faig, de tots en faria un documental; sempre hi veig històries potents que cal que siguin explicades.

Persona de barri i psicòloga social comunitària. Temptejo els eixos d’art, salut i comunitat. Utilitzo el joc, la creativitat i el treball corporal com a principals eines d’experimentació i creixement. Feminista i polititzadora del malestar. El meu dogma actual, regalat per Carmen Díaz Bermejo, de Madres Contra la Droga, és: “se ha de practicar la política del achuchón”. Avui em defineixo així, potser demà ja no. Optimista per naturalesa, anarkoromàntica, #lavidaestaperintentarho.

Aposto per les relacions i els vincles com a eines de transformació social. Gaudeixo connectant amb persones, col·lectius i projectes diversos que em permeten escoltar les veus que sovint s’invisibilitzen i que em donen l’oportunitat d’aprendre constantment. Treballo acompanyant processos de participació i desenvolupament comunitari, reflexionant amb la infància sobre la transformació col·lectiva de l’espai públic i fent recerca en l’àmbit de la salut comunitària.

Em mou acompanyar col·lectius, organitzacions i comunitats a dissenyar i organitzar els seus propis processos d’aprenentatge, enfortiment i cura. Transito entre el treball comunitari i la recerca de noves maneres de ser més democràtiques en les organitzacions. Aposto per la transformació de les relacions entre professionals i ciutadanes amb l’horitzó que contribueixin a transformar els serveis públics en béns comuns.

El meu viatge professional beu de projectes d’educació popular on la creació i l’autogestió individual i col·lectiva són ingredients imprescindibles. Com a mare de dos fills, m’he endinsat en una altra educació més respectuosa i compromesa amb les persones per afrontar millor les incerteses. En temps de recerca personal, descobreixo que m’inspiren les relacions autèntiques entre persones, raó per la qual m’he enfocat des d’Etcèteres a treballar amb grups i organitzacions.

Em motiva principalment la relació que es genera entre comunitat i espai públic, la vida a peu de carrer. M’interessa la reflexió sobre com el disseny dels espais pot afavorir la qualitat de vida de les persones, sobretot en la seva vessant relacional i vivencial. La perspectiva de gènere i l’escala humana acompanyen sempre la meva mirada a l’hora de dibuixar processos que treballin per una ciutat més inclusiva amb la infància i altres grups amb necessitats específiques.

Vinc del món de l’ensenyament i la cultura i vaig aterrar a Etcèteres per portar l’administració de la cooperativa. Penso que hi ha una altra manera de fer les coses, fins i tot la gestió administrativa i econòmica, més propera i justa, a mida de cada persona o organització. Contribuir-hi em motiva i em fa créixer i, si puc compartir aquests aprenentatges amb comunitats culturals i artístiques, ja és la bomba!

La meva trajectòria professional ha estat impregnada del treball comunitari, posant al centre les persones, acompanyant diferents agents del territori en la millora del seu entorn, connectant-los i visibilitzant-los. Amb els anys, i a partir de la meva experiència com a sòcia de la cooperativa Etcèteres, m’he endinsat en el món de l’emprenedoria col·lectiva. Gaudeixo treballant en equip i aprenent cada dia coses noves.